Armament de la Primera Guerra Mundial

Canó de Muntanya

Aquest tipus de canó va ser inventat per Friedrich Krupp el 1856. Els primers països en comprar aquest magnífic invent van ser Rússia, Àustria i l'Imperi Otomà el 1860, però més tard van ser comprats arreu del món. La seva característica principal era l'element amb el què estava format: l'acer. Inicialment, l'inventor fa fabricar-los amb un mecanisme de retrocàrrega amb tancament de cunya però va veure que tenia alguns escapaments de gas. Però ell va seguir fabricant aquests canons fins que l'adopció de "l'anell Broadwell" el va permetre superar aquest problema. El tancament es realitzava amb una cunya d'acer que lliscava transversalment per la part del darrere del canó.

Canó de Campanya

Aquest tipus de canó estava basat en el canó Naval B-3. El projecte de desenvolupament d'aquesta arma va estar en mans de l'enginyer d'armament, Vasiliy Grabin, a la planta de manufactures militars de Motovilikha Plants Corporation i va ser usat per les brigades d'artilleria lleugera de les forces blindades de l'exèrcit vermell i per l'artilleria del cos del mateix exèrcit. Dades de la munició:

Municions de dotació

AP: BR-412

APBC: BR-412B, BR-412D

HE/Fragmentaria

Pes del projectil

AP/APBC: 15,88 kg (35 lbs)

HE/Fragmentario: 15,6 kg (34.39 lbs)

Penetració de blindatge (BR-412B, 0 grados)

500 m : 160 mm

(547 yds : 6.29 in)

1.000 m : 150 mm(1,093 yds : 6 in)