ARMES DE LA PREHISTORIA
Edat
de pedra
3 m.a.C
3 m.a.C
Les primeras armes no eren mes que pedras i
pals mes tard i documentat utilitzaven pedres tallades per una cara
per esqueixar el cos dels animals que caçaven. Mes tard s'utilitzaven les
destrals tallades per dues cares per recolectar o caçar. Llavors van començar a
fábrica arcs, fletxes i arpons així guanyant seguretat a la caça ja que podien
caçar des de una distància mes llarga. Tot aixo de la caça explica segurament
la rivalitat per zones de caça i territoris el que va provocar que lluitesin
amb les armes creades peró aixo ja era mes propi de la era del coure el cual
era el material utilitzat per fabrica les armes.
Edat de coure
6000aC
El coure va ser un dels primers metalls utilitzats, en un principi
no sabien què és podia fondre llavors utilitzaven el martell pero modelar-lo en
fred, més tard van apendre a fondre'l, ja que fonent-lo podien aconseguir armes
de millor qualitat en força i resistència.
Cuan és va
controlar absolutament la fosa del coure és van començar a utilitzar aliatges
amb el coure els més utilitzats en primer lloc va ser el arsènic però més tard
és va utilitzar el estany.
Edat de bronze
3500aC
És la era de
després de la de coure ja què és caracteritza per què desde el coure
aconsegueixen fabricar el bronze ajuntant el seus aliatges e formen.
Les característiques generales de l'edat del bronze són el creixement demògrafic, l'abandonament parcial de la transhumància i la lenta tendència al sedentarisme de la gent. L'home es manté en general en coves però també a turons estratègics i en poblets en zones abrigades. La inhumació es fa a les coves i als dòlmens probablement en part construïts abans i que ara són reutilitzats, junt amb altres de nous. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d'adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos d'escenesde mort.
Edat del ferro
1200aC
L'edat del ferro es correspon, aproximadament, en el
moment en què la producció d'eines de ferro era la manera més sofisticada de metal·lúrgia. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i
l'abundància de fonts del mineral de ferro, el convertiren en un material molt més desitjable i barat
d'obtenir que el bronze, fet que contribuí de forma decisiva en fer del ferro el
metall més emprat.
Vers el Bronze mitjà, començaren a aparèixer a Anatòlia, Mesopotàmia, al Subcontinent Indi, a les costes del mar Mediterrani i a Egipte, quantitats, cada cop més grans, d'objectes de ferro de fosa, el qual es
distingeix del ferro meteòric per la manca de níquel. A diferents indrets, l'ús d'aquests objectes de ferro
sembla centrar-se en l'ús cerimonial, essent el ferro un metall car (molt més
que l'or). Diferents investigadors sostenen que el ferro es
fabricava, en alguns indrets, com a subproducte del procés d'obtenció del coure
i que el ferro no es podria obtenir amb la metal·lúrgia de l'època.
