Vistas de página en total

viernes, 29 de mayo de 2015



Antic Egipte
3000 .a.C 

Les armes utilitzades pels soldats del carrer de l'exèrcit faraònic són de dues classes: de tir i de proximitat: la llances, javelines, maces, destrals de combat, espasa, sabre corb, (Khopesh), els arcs senzills i l'arc de doble curvatura d'origen hitita. tenien escuts de fusta, cuir adobat o canya trenada. Res en absolut semblant a la cota de malla o al casc, els soldats de la infanteria lleugera, utilitzaven un arc i fletxes rudimentàries fetes amb un aliatge imperfecta de bronze. L'arc va durar fins a la dinastia XVIII, per ser reemplaçats per l'arc triangular, més fàcil de manejar i de fabricar en sèrie, i que llançava unes llargues fletxes de gran penetració, capaços de travessar les armadures.




Grècia


1600 a.C.

Proteccions 

El casc: Era el menys pesat de la epoca grega, la gran diferencia que havia en les altres cultures era la protecció nasal i la de la nuca.




La coiraça: Casi sempre eran de bronze, estava formada per 2 peces la peça de devant i la de darera.

El escut: Lo que destacava de les altres cultures era que era rodo de uns 90 cm de diametre, en el centre tenien decoracions religioses.


Armes de atacs

Les armes eran: Llança, espasa, javalina i ( honda )



Espasa ( xifos ): La espasa media aproximadament 60 cm, tenia els 2 costats esmolats.

Javalina: Era una especie de llança reduida i asobre estava propulsades.



( Honda ): Estava composada per 2 cordills, el lloc on es ficava la pedra, la pilpota de bronçe, ferro, etc..., es deia huso. Es calcula que es podia llençar a uns 200 metres. Es llençava fent servir la força centrifuga.





Imperi Romà

27 .a.C



L'imperi romà havia dos grans divisions, l'exercit terestre i la marina.

L'exèrcit terestre

El comandament suprem de l'exèrcit corresponia a l'Emperador. A províncies el comandament corresponia al governador provincial (però aquest al seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia apartar-lo quan volgués), podent també assumir-lo temporalment l'Emperador. El nombre de legions oscil·là en tota l'època imperial, amb un número pròxim a la trentena.


Una legió romana (l'emblema de la qual era una àguila platejada) consistia en deu cohorts (amb el seu respectiu estendard) cadascuna de les quals amb cinc o sis centúries de cent homes (subdividides en decúries), comptant doncs cada legió 5.000 o 6.000 homes d'infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centúries. Comptava també amb els escamots regulars auxiliars i de cavalleria (alae) cent vint homes de cavalleria.

Soldats

La cuirassa d'escates estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.
La lorica hamata era una cota de malla.
La lorica segmentata estava formada per fulles de metall allargades. Proporcionava major protecció que la lorica hamata i permetia més mobilitat.
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga, semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, les galtes i el coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren: un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més, portaven una motxilla anomenada loculus on ficaven objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.

Maquinaria de guerra

  • Escorpí

L'escorpí era una màquina de guerra principalment utilitzada per les legions romanes. feien servir la projecció, o tir, per a l'atac i defensa de places. El seu nom es pera unes tenalles semblants a les de l'escorpí, amb que agafava les pedres o dards que disparava.




  • Onagro

El Onagro és una antiga arma de setge del tipus catapulta, que tenia un mecanisme de torsió. El nom d'onagre és una referència a l'ase salvatge asiàtic del mateix nom, conegut pel seu mal geni i que pot llançar a un home a certa distància d'una guitza, igual que aquesta arma de setge llançava pedres contra les muralles enemigues.



  •  Ariet

Un ariete es un arma de asedio originada en épocas antiguas, usada para romper las puertas o las paredes fortificadas. En su forma más simple, un ariete es tan sólo un tronco grande y pesado, cargado por varias personas e impulsado con fuerza contra un obstáculo. El ímpetu del ariete es suficiente para dañar el objetivo. Normalmente lleva incorporada al tronco la cabeza de un carnero para aprovechar su cornamenta enroscada en forma de círculo.


 Marina


La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i jugar un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana mai va tenir el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb ells, com els grecs i els egipcis, per construir vaixells. Parcialment a causa d'això, la marina mai va ser totalment abraçada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt de l'exèrcit romà.


Edat Mitjana

476 d.C.

 La gran diferencia de l'edat antiga ( Egipte, Grecia i Roma ) va ser la de fer castells.


Proteccions

La meva opinió personal era dels mes ben equipats.

Portraven una proteció de cos complet. Portaven una coiraça de ferro molt pesada peró molt forta, sota de aixó portaven una cota de malla molt lleugera. Apart de tot aixó portaven un escute de la mescla de escut grec i roma, podies cobrirte tot el cos  com el romà pero lleuger com el grec. Portaven un casc que els hi tapava tota la cara ( molt agoviant ).



Armes de proximitat mitja

Avien les armes comuns. Espases, llances, dages, arcs, adestrals, maces, etc ....

A l'edat Mitjana es va inventar la ballesta, era un arc senzill, pero amb un resort mecanic que augmentava la seva força i el seu alcanç, era una arma bastant dificil de fer servir i molt lenta de carga




Armes de llarc alcanç
  • Trabuc
Era la millora de la catapulta o onagro, ariva a més distancia.
El trabuc era una arma de de defensa, estava ideat per ser una arma anti persona.




  • Cometa incendaria

Era una arma de atac molt terrorifica, per que lo que es feia era crema les teulades de les cases i perque aixi es cremava tota la fortificació.
Era una arma simple pero molt efectiva.





  • Roda de foc

Era una arma disenyada per atac i defensa, sol es nececitava una pendent per ferla servir.
La creació es simple eran 2 rodes ajuntades per fustes i plenes de palla que quan es prenien foc es deixaven rodolar cap a baix i cremava tot allo al seu pas.



  • Torre d'asalt
Era una torre feta de fusta de varis pisos d'alçada amb rodes per poder desplaçarce i un pont llevadis per pujar a les muralles del enemic, també incorporava un ariet per tirar les portes i tindre dos entrades per atacar.
La torra portava arquers per aclarir les tropes defensores.